14/07/2021

El Zoo participa en la reintroducció de més de 320 tritons del Montseny al seu hàbitat natural

Es tracta de l’únic vertebrat endèmic de Catalunya i és l’amfibi més amenaçat d’Europa, catalogat en perill crític d’extinció a la llista vermella de la UICN

La reintroducció es fa en el marc del projecte de conservació LIFE Tritó Montseny, on participen el PN del Montseny (Diputació de Barcelona i Diputació de Girona), la Generalitat de Catalunya, l’empresa pública Forestal Catalana i el Zoo de Barcelona

Ens els últims 10 anys s’han reintroduït gairebé 1.500 exemplars de tritó a diferents torrents del Montseny

El 2018 es va posar en marxa una instal·lació al Zoo sobre l’espècie,  que reforça els projectes de cria en captivitat portats a terme per els  centres de la Generalitat de Catalunya, i pretén sensibilitzar i educar els  visitants sobre la seva situació

328 exemplars de tritó del Montseny, un amfibi en perill crític d’extinció endèmic, s’han alliberat al seu habitat natural procedents de centres de cria. La feina constant de tots els centres de cria ha fet possible que aquesta primavera del 2021 s’hagin reintroduït a l’hàbitat natural concretament 60 exemplars juvenils i 268 larves d’aquesta espècie en diferents torrents. Aquests exemplars han nascut als centres de cria Zoo de Barcelona i de  la Generalitat de Catalunya -el Centre de Fauna de Torreferrussa i el de Pont de Suert.

Aquesta reintroducció es fa en el marc del projecte LIFE Tritó Montseny, coordinat per la Diputació de Barcelona, que compta amb la participació de Forestal Catalana, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona, el GRENP i del propi Zoo de Barcelona. La reintroducció, que es va fer a finals de maig i primers de juny, se suma a la feta l’any passat, en la qual es van alliberar 235 individus més, i el seu èxit es reflecteix en el fet que des del 2010 s’han deixat al seu hàbitat natural gairebé 1.500 d’exemplars de tritons, en sis torrents diferents.

L’objectiu del programa de conservació és, per una banda, mantenir un reservori genètic als centres per garantir el futur de l’espècie davant la crítica situació a la natura de les poblacions originals i, per l’altra, augmentar la seva àrea de distribució amb l’alliberament d’exemplars en nous torrents. Gràcies a aquest programa de reintroducció, la cria en llibertat de l’espècie s’ha multiplicat en els últims anys.

És imprescindible també fer un seguiment continu de la població introduïda una vegada ja fan vida a la natura. Aquestes reintroduccions suposen una feina de coordinació entre diferents institucions i científics, per tal d’assegurar que el torrent on s’alliberen els animals compleix els requisits que necessita l’espècie, i també per seleccionar adequadament els individus, cuidant que tinguin la variabilitat genètica necessària per fundar una població sana.

Un amfibi endèmic en situació de vulnerabilitat extrema

Les primeres poblacions d’aquesta espècie, l’únic vertebrat endèmic de Catalunya van ser descobertes el 1980, però es van atribuir a l’espècie del tritó pirinenc. Més tard, el 2005, estudis morfològics van concloure que es tracta d’una espècie per si mateixa, el tritó del Montseny, amb dues subespècies, l’oriental i l’occidental. L’espècie tan sols viu en uns trams de 7 torrents, que posats linealment no fan ni 3,5 km. Per tant, el perill d’extinció es altíssim.

Els centres que crien tritons, claus per a la seva supervivència

Dins els treballs coordinats  entre diferents institucions de salvaguarda de l’espècie, el 2007 es va iniciar el programa de cria en captivitat de l’espècie al Centre de Fauna de Torreferrussa, depenent de la Generalitat situat a Santa Perpètua de la Mog0da. L’any 2013 i davant una situació d’alta vulnerabilitat davant problemes que pogués patir l’espècie en captivitat, el Zoo de Barcelona es va incorporar al programa coordinat de cria de l’espècie. Poc després s’hi va sumar un tercer centre de cria també de la Generalitat i situat al Pont de Suert, així com el zoo de Chester a Anglaterra.

El Zoo de Barcelona és una institució científica referent pel que fa a la recerca i conservació de les espècies autòctones que, seguint el seu Nou Model, posa especial èmfasi en aquelles espècies amenaçades amb programes de reintroducció als seus hàbitat naturals.

Fotos: Dani Fernández, Iñaki Relanzón, Albert Montori

Back

 
To top