28/02/2017

El Zoo inaugura la nova instal·lació per a mangabei gris de coroneta blanca

Ahir el Zoo va inaugurar la nova instal·lació per a mangabei gris de coroneta blanca (Cercocebus lunulatus), espècie críticament amenaçada a la natura

Ahir dilluns 27 de febrer, aprofitant que era dilluns de Carnaval, es va fer la inauguració de la reforma de la instal·lació de mangabeis de coroneta blanca amb la presència d’un bon nombre de visitants, petits i grans, que es van acostar per veure què hi havia preparat per a l’ocasió. 

Era dia de lliure elecció de moltes escoles i els nens i nenes que participaven al Taller de Carnestoltes van preparar amb la seva educadora un enriquiment per als mangabeis que com sempre va ser rebut amb entusiasme i un interessant repertori comportamental.

El públic infantil també va escoltar amb molta atenció el conte sobre el mangabei Pim Pam, fet a mida per a la vetllada. 

Però qui va viure amb més emoció el matí va ser la Lourdes Sanahuja, una sòcia veterana i molt assídua, coneguda per molts treballadors del Zoo com “la iaia”, que va ser l’encarregada de tallar la cinta, per a la seva sorpresa. Amb aquest acte també es volia agrair la seva simpatia i lleialtat, com a representant del col•lectiu de socis del Zoo Club

Una reforma per millorar el benestar dels animals

Aquest gener ha finalitzat l’obra de reforma de la instal·lació per a mangabei gris de coroneta blanca (Cercocebus lunulatus), situada al costat de la dels orangutans, que ha tingut com a objecte ampliar l’espai per als animals, afegir elements d’estímul a la instal·lació i construir uns nous dormitoris més amplis i que facilitin la gestió dels animals. Un d’aquests habitacles interiors és visible des de la zona de públic i permet que els animals puguin triar entre estar-se a l’interior (calefactat) o l’exterior, la qual cosa possibilita la seva visió fins i tot quan fa mal temps. A més també hi ha 3 dormitoris addicionals fora de la vista del públic, on els animals tenen total privacitat.

 A l’exterior, l’espai s’ha doblat en eliminar-se el fossat i ha passat de 80 m2 a 160 m2. Les zones cobertes, que consistien en 2 dormitoris, amb una superfície total de 8 m2, estan formades ara per 4 dormitoris i un ampli vestíbul a la vista del públic, que sumen 70 m2.

Situació de l’espècie a la natura

El mangabei gris de coroneta blanca, que es troba principalment a Ghana, Costa d’Ivori i també una població menor a Burkina Faso, va ser considerat com una de les espècies de primats més amenaçades a finals del segle XX (2004-2006 UICN). Des del 2008 està classificada com “amenaçada” a la Llista vermella de la UICN i serà  reclassificada com a “críticament amenaçada” en la pròxima actualització d’aquest llistat de les espècies en perill del Planeta. La seva població silvestre s’ha reduït en un 50% en els últims 30 anys a causa de la destrucció del seu hàbitat per la desforestació (per al comerç de fusta exòtica i agricultura) i el consum de la seva carn, problemàtica que s’ha aguditzat amb la progressiva fragmentació de la selva. 

Programes de conservació

El seguiment de la població de mangabei gris als zoos de l’Associació europea de zoos i aquaris (EAZA) es va iniciar l’any 1994, i el 2001 es va decidir crear un  Programa de conservació  a zoos (EEP)  per a aquesta espècie, que es coordina des del Zoo de Barcelona, per tal d’impulsar-ne la reproducció  ex situ i reduir l’índex de consanguinitat, que era força elevat. Quinze anys més tard, la població als zoos europeus ha passat de 44 a 90 espècimens, la  seva qualitat genètica ha millorat significativament i s’han afegit al programa nous zoos.

Una de les iniciatives pioneres i punteres dintre d’aquest programa va ser incorporar-hi el zoo d’Accra (Ghana), situat a l’àrea geogràfica originària de l’espècie. Això va ser possible gràcies a les gestions i la supervisió del coordinador de WAPCA (West African Primates Conservation Action) en aquest país. WAPCA es una ONG formada per alguns zoos europeus, inclòs el Zoo de Barcelona, dedicada a promoure la conservació in situ d’espècies de primats d’Àfrica Occidental. Si bé inicialment es va potenciar el reforç de la població dels grups de mangabeis que es troben a Accra,  posteriorment aquesta col·laboració també ha permès que alguns exemplars nascuts a aquesta ciutat fossin traslladats a zoos europeus (com és el cas del nostre mascle Racky) i millorar així la variabilitat genètica de la població ex situ. El següent objectiu del programa és establir un grup de mangabeis al zoo de Kumasi (Ghana),  en una instal·lació de semillibertat, per poder observar com s’adapten a un territori més natural. Es tracta d’una prova pilot que pot ajudar a orientar un possible programa de reintroducció d’exemplars als parcs naturals si es donessin les condicions necessàries.

El Zoo de Barcelona dóna suport tècnic i econòmic a la conservació d’aquesta espècie a Ghana i des de la seva Fundació finança anualment el viatge i l’estada a Accra d’un investigador i estudiants de la Universitat de Barcelona, sota la direcció de la Dra. Montserrat Colell, que desenvolupen estudis i tasques diversos.  Aquest seguiment a la zona és molt important per ajudar el Zoo d’Accra a millorar les seves tècniques de maneig dels primats i permetre una adequada gestió de la població de mangabeis.

La família del Zoo de Barcelona

El grup de mangabeis de coroneta blanca que es mantenen al Zoo de Barcelona està format pel mascle Racky, nascut al Zoo d’Accra el 2004 i traslladat a Barcelona el 2014, que es va adaptar molt bé a la seva nova llar on viu en companyia de dues femelles adultes, la Kasi, nascuda a Barcelona el 1997 i la Monika, nascuda també a Barcelona el 2009. Les dues han criat fa uns mesos.  A més d’aquests 3 exemplars adults, hi ha al grup una femella jove, la Kara, nascuda el 2011, que va tenir la seva primera cria l’any passat, i la Phoebe i la Nika, nascudes el 2013 i el 2014. Les cries nascudes el 2016 són el Ragnar, l’Eku i la Priscilla.

El Zoo continuarà contribuint a la conservació del mangabei de coroneta blanca y  conscienciant els seus visitants sobre la difícil situació d’aquesta i altres espècie a la natura.

Carácterístiques del mangabei gris de coroneta blanca (Cercocebus lunulatus)

Deu el seu nom al pelatge gris del seu cos, més fosc al dors i més blanquinós a la part ventral. De mitjana grandària, els mangabeis tenen la cua més llarga que la resta del cos, que els serveix de balancí quan es desplacen a salts entre les branques dels arbres de la selva. Les femelles són més petites que els mascles.

D’hàbits diürns, es mou per la selva i els manglars en grups nombrosos, aprofitant tota classe d’aliments, com llavors, fruits, fulles, encara que també menja invertebrats, ous, rosegadors i altres petits vertebrats. Els seus forts incisius els permeten menjar llavors de closca dura que no poden trencar moltes altres espècies de cercopitècids.

Viu en grups nombrosos, que inclouen a més d’un mascle i que defensen davant d’altres grups de la seva espècie amb vocalitzacions i actituds força agressives. Molts mascles abandonen el grup quan maduren sexualment, mentre que les femelles són molt més filopàtriques i presenten una jerarquia marcada. El nucli principal del grup el formen les femelles amb les seves cries.

Encara es poden trobar poblacions molt reduïdes d’aquesta espècie a Ghana, Costa d’Ivori i Burkina Faso. A més d’un rang bastant restringit, la distribució de la població està fragmentada i no és abundant  a cap de les zones on encara es pot trobar. La població continua disminuint dràsticament a causa de la caça furtiva i l’explotació del seu hàbitat natural. Solen envair zones cultivades i si no són caçats poden resistir en hàbitats parcialment degradats.

Per obtenir més imatges cliqueu aquí.

 

 

 

 

 

 

Tornar al llistat de notícies

 
Pujar