20/03/2018

El Zoo serà un centre de referència mundial en conservació, recerca i divulgació

La direcció ha presentat la seva proposta de pla estratègic del Zoo amb la nova perspectiva de la funció social per al segle XXI

El director del Zoo, Antoni Alarcon, ha presentat aquest matí al patronat de la Fundació Barcelona Zoo la proposta de pla estratègic que farà realitat la visió compartida d’actors socials i polítics per garantir el futur del Zoo i la seva funció de servei públic amb una revisió a fons de les seves bases de funcionament.

Un projecte que pren com a referència els treballs d’altres zoos com els de Nova York, Londres i San Diego.

Aquesta visió compartida és fruit del treball realitzat el 2016 pel Grup de Treball del Zoo, que va advocar per un zoo al Parc de la Ciutadella amb el benestar animal com a element imprescindible a totes les actuacions i basat en tres eixos de desenvolupament:

- La conservació d’espècies que estiguin amenaçades o en perill d’extinció, de fauna autòctona i mediterrània

- L’impuls de la recerca i dels projectes a la natura que millori la seva situació,

- La intensificació de la funció educativa.

L’objectiu del projecte és que el Zoo de Barcelona esdevingui el punt de trobada de la recerca, conservació i divulgació de la fauna autòctona, ibèrica, mediterrània; el Zoo esdevindrà la llar dels naturalistes de Catalunya.

Conservació, fauna autòctona i fauna amenaçada – El Zoo surt del Zoo

En aquest eix s’estableixen tres criteris que comportaran la restructuració del nombre i les espècies acollides actualment al Zoo:

1. Prioritzar les espècies de la fauna autòctona. Passant del 15% del total a més del 30%  del total en una primera fase. 

2. Prioritzar espècies amb un alt nivell d’amenaça a la natura. Passant del 22% del total al 40%  del total en curt termini.

3. Prioritzar espècies per les quals existeixin plans de conservació.

El pla  estratègic proposat vol consolidar la transformació del Zoo com a referent en l’àmbit de fauna salvatge local i propera geogràficament, en el marc de la Conservació de la Mediterrània. Alguns exemples són: el tritó del Montseny, la trenca a les terres de ponent, la tortuga del rierol, els amfibis a l’Empordà, el seguiment de la llúdriga al Besòs, el seguiment dels rorquals del mar catalano-balear, les papallones a l’Àrea Metropolitana així  com el fartet al delta del Llobregat, la tortuga mediterrània o bé la reintroducció del ferreret a Mallorca, sense desmereixi cap dels altres. Es potenciaran els acords amb centres de recerca i administracions locals de tot el territori. Aquest any el 69% de la dotació econòmica a projectes de conservació in situ es destinarà a fauna autòctona, el 23% a fauna al·lòctona i un 6% a altres.

Igualment es potenciarà la conservació ex-situ per tal d’esdevenir un instrument per a la conservació, centrant-se en la preservació d’espècies en perill d’extinció i vulnerables, tant autòctones com al·lòctones.

Recerca – Pol de la ciència i l’ecologia del país

L’impuls científic serà reforçat doblant el pressupost de la recerca i la conservació in situ i l’establiment de línies de col·laboració amb les institucions científiques i acadèmiques del país. 

En aquesta línia, el Zoo s’incorporarà en el pol de la ciència i l’ecologia del país que, en un espai d’1Km2 , aplega més de 5.000 investigadors en diversos centres. 

Educació – Coneixement i emoció 

Es proposa posar en marxa una estratègia comunicativa integral que permetrà que la visita al Zoo no es limiti a l’observació d’un conjunt d’instal·lacions amb animals, sinó que esdevingui una experiència completa que ajudi a adquirir coneixements nous, que emocioni i que mogui a l’acció durant l’estada al parc, i abans i després.

També es potenciarà , i es potenciarà la figura del Amics del Zoo per facilitar la transmissió dels valors renovats del zoo.

Sostenibilitat

La nova visió projecta el Zoo com un equipament de referència  de la sostenibilitat de la ciutat, que permeti explicar quines són les polítiques de la ciutat a nivell ambiental, aplicades al Zoo, que tenen translació a escala global.  S’introduiran millores en la gestió de l’aigua, de residus, a la mobilitat, a la restauració, i l’educació ambiental, parant especial atenció en el rol del zoo en la conservació de la fauna silvestre local de la Ciutadella. 

Renovació de l’espai físic 

El desenvolupament dels tres eixos fonamentals comportarà també una metamorfosi de l’espai físic. El Zoo redistribuirà els seus espais per tals d’aconseguir infraestructures estructurades en termes de biomes i taxons. 

- Es crearan els nous espais: bioma de la mediterrània, com àmbit prioritari del Zoo, centre de biodiversitat marina, papallonari i  Pavelló d’invertebrats.

- Es finalitzarà el bioma de la sabana del Sahel, i el bioma d’insularitat de Madagascar.

- Es milloraran la resta d’instal·lacions agrupant-les sempre que sigui possible per taxons (com ara els primats o els dragons de Komodo), 

- Es millorarà l’espai públic i s’establiran  nous equipaments imperatius per a la funció del Zoo: nova àrea d’educació, àrea logística, xarxes de servei, etc. 

El nou model estableix l’oportunitat de crear grans biomes d’espècies, afavorint la zooimmersió d’espais més naturalitzats i millorant el benestar animal. Les noves instal·lacions es complementen amb equipaments logístics al servei del Zoo. 

Inversions previstes

Per dur a terme el nou model es preveu una inversió global de 64,6 M€ en el període 2018-2031. Un 50% es destinaran a les instal·lacions dels animals, un 24% a espai públic i vials de servei, un 21% equipaments i logística i un 5% enderrocs i provisionalitats.

Tornar al llistat de notícies

 
Pujar