17/09/2019

La tasca del Zoo de Barcelona al Parc dels Esculls permet la recuperació del fons marí del litoral

L’any 2003 es van instal·lar al litoral de Barcelona 365 estructures artificials de formigó amb l’objectiu d’ajudar la recuperació de la biodiversitat marina i la qualitat dels fons marins de la ciutat

El Zoo de Barcelona, a través de la seva Fundació, n’ha fet el seguiment durant aquests anys i ha vetllat per millorar la projecció i conservació de l’ecosistema marí del litoral barceloní

El proper pas serà la creació del Centre de Conservació de la Biodiversitat Marina per seguir vetllant per la preservació dels organismes marins i conscienciar en la protecció dels hàbitats mediterranis amenaçats


L’any 2003 es va crear al front marítim de Barcelona un parc d’esculls artificials amb l’objectiu d’impulsar la recuperació de la biodiversitat marina i la qualitat dels fons marins del litoral de la ciutat. Aquest projecte va sorgir dins la proposta de recuperació general del front litoral Besòs, amb una situació prèvia de degradació ambiental degut a que les infraestructures de sanejament de l’època abocaven els productes de la depuració incompleta d’aigües urbanes i industrials al mar.

Arrel de la millora del sistema de sanejament (remodelació de la depuradora del Besòs amb la implantació de tractament biològic i l’eliminació de l’abocament de fangs de depuradora al fons marí, recuperació ambiental del tram final del riu Besòs, construcció dels dipòsits de pluvials...), la qualitat ambiental tant de les aigües marines com dels fons marins costaners presentaven una gran oportunitat de millora vinculada als usos i serveis ambientals marítims.

Setze anys després de l’enfonsament dels esculls artificials s’ha aconseguit protegir la fauna i flora autòctona, s’ha incrementat la diversitat d’organismes marins que hi habiten, s’ha millorat la pesca artesanal de la zona i s’ha donat suport a la recerca del fons marí en ésser una plataforma d’assaig científic.

Durant aquest temps, el Zoo de Barcelona n’ha fet el seguiment amb l’objectiu de protegir la biodiversitat marina, fet que ha permès observar l’evolució de la colonització de les diferents espècies que s’hi troben, com les esponges, els coralls tous, les anemones, l’ostra plana, el pop comú, la llagosta comuna o moltes espècies de peixos, com l’escórpora o el serrà. Els esculls han permès també observar els efectes de la dinàmica dels corrents marins i dels temporals sobre el litoral.

El Zoo de Barcelona: impulsor de la millora de la biodiversitat marina

Des del Zoo de Barcelona, i tal com recull el seu Nou Model aprovat recentment, es treballa per a la conservació de la natura arreu del món, amb especial cura de la bioregió mediterrània, i la lluita contra la degradació constant de la majoria d’hàbitats naturals. Aquesta tasca es duu a terme treballant en xarxa amb altres zoos, administracions, institucions i centres universitaris i científics, impulsant i col·laborant en diferents projectes de conservació i recerca tant a la natura com dins del recinte de la Ciutadella.

La creació del Parc dels Esculls i el seu estudi i seguiment posterior ha comportat la millora d’aquest hàbitat submarí costaner amb la proliferació de gran diversitat d’organismes marins. Per aquest motiu, un dels reptes propers del Nou Model de Zoo és la creació del Centre de Conservació de la Biodiversitat Marina, que seguirà amb aquesta tasca i vetllarà per la preservació i conservació d’espècies amenaçades, de fauna autòctona i mediterrània. A més, també treballarà per impulsar la recerca i els projectes a la natura que millorin la seva situació, així com la intensificació de la funció de sensibilització i educativa.

La Fundació Barcelona Zoo coordina des de fa uns anys el seguiment científic-tècnic del Parc dels Esculls amb l’objectiu d’obtenir dades característiques de l’estat de les estructures, de la seva colonització per éssers vius, de la seva eventual incidència en la costa propera i de l’evolució de les comunitats pesqueres i marines.
A més, ha contribuït a la sensibilització de la ciutadania envers la necessitat de conservació de la biodiversitat marina mitjançant exposicions, activitats educatives, projeccions multimèdia i divulgació d’articles científics amb el Parc dels Esculls com a protagonista.

La finalitat dels controls realitzats per l’equip del Zoo ha estat analitzar globalment la situació de l’àrea que ocupen els esculls artificials i fer un seguiment de la diversitat d’organismes associats a partir de l’observació de les espècies marines que estan assentades, o al voltant dels esculls, i de la estructura espacial de les poblacions lligades als mòduls.

Cal recordar que el Parc dels Esculls es troba en un medi natural permanentment exposat a la dinàmica dels corrents del fons marí i al pas dels temporals, alguns d’ells de magnitud molt considerable. Un dels més importants es va registrar durant el desembre del 2008, i al poc temps  es va recuperar de la pèrdua temporal d’organismes.

Emplaçament i característiques del Parc dels Esculls

El Parc dels Esculls està situat a la zona compresa entre la nova bocana del port de Barcelona i els espigons submergits del col·lector de Bac de Roda, abastant uns 11 quilòmetres quadrats de fons marí on hi ha instal·lades un total de 365 estructures submergides.

Els esculls són estructures artificials, que es construeixen a imatge dels fons rocosos naturals apilant mòduls de naturalesa diversa i de textura rugosa, per tal de facilitar-ne la seva colonització per part de les diferents espècies marines. A més d’afavorir la diversitat biològica, el disseny dels esculls artificials està pensat per protegir de la pesca il·legal els organismes que allà hi habitin.

La biodiversitat que alberga el Parc dels Esculls

Els organismes que es troben fixats a les estructures artificials del Parc dels Esculls es distribueixen ocupant qualsevol superfície colonitzable exposada al contacte amb l’aigua. El grau de recobriment de totes les estructures per part de plantes i animals és superior al 100%, ja que es localitzen diferents capes d’organismes sobre el substrat rugós artificial de formigó.

Els organismes que hi habiten es distribueixen en funció de l’exposició a la llum i del tipus d’alimentació. Les algues es localitzen a la part superior dels esculls, és a dir, a la més il·luminada. A les parets verticals hi predominen organismes filtradors que s’alimenten de les substàncies en suspensió a l’aigua: coralls tous, palmeretes, musclos... Al voltant dels organismes filtradors es distribueixen altres organismes que s’alimenten directament d’aquestes, com el pop roquer, que és un mol·lusc sense closca que habita en coves o caus. Els nudibranquis, la gran família del Parc dels Esculls, són també mol·luscos sense closca, com una mena de llimacs marins, que poden adoptar una gran diversitat de formes, de mides i de colors. En relació amb altres indrets del litoral català, al Parc dels Esculls se’n poden veure en gran quantitat.  

Altres espècies conegudes com l’ostra plana, el pop comú, la llagosta comuna, o el serrà són habitants del Parc dels Esculls i s’espera que en els propers anys aquestes poblacions vagin en augment. Un dels peixos que més s’ha integrat en aquest hàbitat ha estat l’escórpora, que viu en estret contacte amb el fons rocós i es mimetitza molt bé amb el que l’envolta.

Pel què fa al tipus d’estructures que s’hi van fondejar l’any 2003, les cúbiques de tipus apilable són les que presenten una major abundància de fauna per la seva dimensió horitzontal i vertical, la seva gran superfície de colonització i la quantitat d’orificis per a la disponibilitat de refugis.

Presència de fauna marina al Parc dels Esculls

Els darrers estudis realitzats pel Zoo demostren que actualment la fauna que hi habita és la que es detalla a continuació:

•    les anomenades bavoses de mar (Parablennius rouxi, Parablennius pilicornis i Parablennius gattorugine), comuns a totes les estructures, s’observen sobretot a les parts superficials més altes

•    les escórpores (Scorpaena sp.), en nombrosa presència, es distribueixen de forma freqüent i homogènia per totes les cares dels mòduls i són més abundants durant la nit en totes les cares i nivells

•    el congre (Conger conger), amb una presència cada cop més nombrosa, té en els mòduls un hàbitat molt favorable i es col·loca entre els forats dels nivells inferiors

•    el serrà (Serranus cabrilla), amb una presència comuna a les estructures d’exemplars que mostren una forta territorialitat, s’observa principalment entre els forats dels nivells intermedi i inferior

•    diverses espècies d’espàrids com la variada (Diplodus vulgaris) i el sard (Diplodus sargus) es distribueixen més aviat pel voltant o a l’interior dels mòduls, on troben refugi i protecció enfront els seus depredadors.

D’altra banda, l’oblada (Oblada melanura) forma moles que es mouen pel voltant dels mòduls

•    la donzella (Coris julis) es distribueix al nivell inferior i intermedi

•    la castanyola (Chromis chromis), abundant i que, a l’igual que l’oblada, forma una mola de peixos sobre les estructures en els nivells intermedi i superior durant el dia però durant la nit es troba reposant entre els forats dels mòduls

•    el déntol (Dentex dentex), espècie poc habitual fins ara en aquestes zona de la costa, amb presència d’adults entre les estructures al nivell inferior

•    el mero (Epinephelus sp.), present entre els forats del nivell inferior

•    la mòllera roquera (Phycis phycis), amb presència entre els mòduls apilables del nivell inferior i dintre dels tubs dels mòduls tipus tubular

•    el moll reial (Apogon imberbis), present a l’interior dels forats del nivell inferior

•    el roncador (Pomadasys incisus), abundants i que a l’igual que l’oblada i la castanyola forma una mola de peixos sobre les estructures en el nivell intermedi només observats a la primavera

Tornar al llistat de notícies

 
Pujar